Un pas més cap a la nostra autonomía...renunciem i ens fem grans

Sin comentarios enero 28, 2016

Estimades famílies de la classe dels Micos, 

El Carnestoltes arriba i amb ell la oportunitat de poder despendre'ns del xumet!! Com ja vàrem comentar a la reunió de pares, el Rei Carnestoltes és un personatge que durant anys ha ajudat als nens i nenes a despendre's d'aquest objecte que, a la seva edat, ja no ha de formar part dels seus recursos per relaxar-se o desengoixar-se.

Així doncs, a l'escola plantegem una activitat a on el dia que arriba el Rei Carnestoltes li entreguem un collaret fet amb tots els xumets i ell, per agrair-nos aquest detall, ens deixarà un regal a cada un de nosaltres, que descobrirem l'endemà (per seguir mostrant el benefici d'haver entregat el xumet) després d'haver passat la primera nit sense ell.

Des de l'escola creiem que és una bona manera de donar aquest pas, ja que es fa en grup i comparteixen aquest moment, alhora que pels pares no els suposa haver de fer-ho ells mateixos i tenir el recurs de poder dir que ja no hi ha xumet perquè el va donar i ja no es pot tornar enrere.

Esperem doncs que tots aquells que vulgueu participar d'aquest acte, el dia que ens visiti el Rei Carnestoltes (dijous 6 de febrer) porteu els xumets dels que us vulgueu desprendre!!

Us adjuntem un article escrit pel Doctor Jordi Sapena Grau, membre de la Unitat Mèdica Pediàtrica del centre mèdic Teknon, que ens ha semblat molt interessant.

Moltíssimes gràcies per la vostra atenció.

XUMET: COM I QUAN S'HA DE TREURE?

El reflex de succió es troba present en el fetus ja, dins del pit matern, i persisteix fins aproximadament els dos o tres anys de vida. Durant el primer any aquest reflex està relacionat íntimament amb la nutrició i és bàsic per alimentar el bebè durant els primers mesos. En el període fetal i durant els primers anys de vida la succió també compleix una funció d'autoregulació, de plaer i de tranquil·litat davant de les dificultats o sensacions no agradables. Així doncs, el bebè buscarà qualsevol objecte per complir aquesta funció: alguns utilitzen un o més dits, altres, el xumet, i altres objectes com ninots o, fins i tot, llençols o altres objectes tèxtils per xuclar.

La prolongació de l'ús del xumet més enllà dels dos anys pot comportar en molts nens alteracions dentals, principalment en l'oclusió del maxil·lar superior, i pot produir l'anomenada "mossegada oberta", que, a banda dels problemes ortodòntics associats, pot implicar una tendència en avançar la llengua i que aquesta perdi tonicitat, afectar la respiració bucal i associar-se a alguness dificultats posteriors en la parla, derivades de l'anomenada "deglució atípica".

Alguns estudis han associat, també, l'ús continu del xumet durant tot el dia a un augment en el nombre d'episodis d'otitis en nens predisposats.

L'ús del dit com a alternativa al xumet, a partir de l'any de vida, s'associa gairebé inexorablement a alteracions dentals i del paladar i afegeix un altre problema: que l'hàbit del xumet es pot treure i desapareix però el dit no es pot fer desaparèixer.

Però, com es pot treure el xumet?

No existeixen fórmules infal·libles ni d'aplicació universal. És un hàbit vinculat només a connotacions de satisfacció personal i no a l'alimentació després dels dos anys, edat que permet que la negociació verbal amb el nen sigui positiva, però quan arriba el moment de treure'l, la seva resposta acostuma a ser de decepció i oposició i es resisteixen a perdre el seu preuat objecte, per la qual cosa, generalment, a la pràctica la situació es fa innegociable en la majoria de nens.

Algunes accions ens poden ajudar a fer aquest moment més fàcil. És aconsellable que a partir del primer any de vida només s'utilitzi el xumet en situacions i moments concrets i no durant tot el dia ni cada cop que el nen plora. A partir de l'any o any i mig és aconsellable utilitzar-lo ocasionalment durant el dia i reservar-lo per al moment de conciliar la son i situacions especials.

Quan arribi el dia marcat, i després d'haver informat al nen amb anterioritat, es farà desaparèixer. Un bon sistema seria utilitzar un personatge fantàstic (Pare Noel, els Reis Mags, etc.) com a artífex de la desaparició i a qui no li podrà reclamar personalment. Mai s'ha de tornar enrere  i tornar-li un cop presa la decisió, perquè el nen sabrà que el seu final no és definitiu i que després encara serà més difícil retirar-lo.

Les substàncies amargants, el tall progressiu del xumet i altres moltes i enginyoses peripècies de la saviesa popular també poden funcionar ocasionalment.

La resposta del nen davant la desaparició, tot i que sigui anunciada, acostuma a ser la de reivindicar el seu retorn. Tenir paciència dos o tres dies acostuma a ser suficient per superar aquest moment.

Dr. Jordi Sapena Grau- Unitat de Pediatria del Centre Mèdic Teknon.


Sin comentarios